Si aquesta nit sents una remor estranya
que, no saps com, t´obliga a mirar el cel,
i anyores gust a mel,
i tens desig d´una pau que no enganya...
és que a través dels aires de la nit
t´arriba aquell ressò de l´Establia
de quan l´Infant naixia
i s´elevava un càntic d´infinit.
Si ja no saps sentir-te pastoret
ni aturar-te a entendre el bell missatge
almenys, tinguès coratge
de seguir el teu cami amb el cor net.
Joana Raspall ( Barcelona 1913)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada